La pedagogia Waldorf va néixer estretament lligada als destins i canvis del nostre segle. Poc després de la Primera Guerra Mundial (1919), entre convulsions socials i polítiques, Rudolf Steiner va rebre l’encàrrec de l’industrial Emil Molt d’organitzar i dirigir una escola lliure a Stuttgart per als fills i filles de tots els empleats de la seva fàbrica de cigarrets Waldorf. Rudolf Steiner va acceptar la invitació i va formar el primer grup de mestres del centre, dirigint durant cinc anys la nova escola, destinada a ser un model educatiu i social viu, segons la seva idea de la Triformació de l‘Organisme Social.

​

Segons ell, l’educació ha de dur-se a terme com un obrar artístic, en un ambient lliure i creador. El seu funcionament ha de basar-se en una amistosa col·laboració entre mestres i pares ja que els alumnes seran sempre el centre de tota l’activitat.

​

L’escola Waldorf és una escola del present i per al futur que es recolza en el desenvolupament evolutiu de l’infant, partint d’una herència cultural mil·lenària però sempre adaptant-se a les exigències de la vida moderna. És una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d’una contínua renovació de la societat. La idea d’utilitzar l’art d’educar com fonament d’una verdadera renovació social, és present sempre en la pedagogia Waldorf.

​

Els mestres eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements intel·lectius, artístics i pràctic-manuals. En les seves reunions setmanals de claustre sotmeten el seu treball a una profunda anàlisi en una permanent formació i renovació professional. Aquestes escoles, no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l’èmfasi de la individualitat.

​

El model de la primera Escola Waldorf de Stuttgart, creada el 1919, va trobar un ampli eco a Alemanya i als països veïns. Les jornades pedagògiques organitzades per Rudolf Steiner a partir de 1923 i les conferències que els seus mestres van anar donant, van tenir com a resultat l’aparició de moltes altres escoles a Holanda, Anglaterra, Suïssa i Alemanya. Amb la Segona Guerra Mundial van ser tancades totes les escoles, però el 1945 va poder constatar-se que aquesta gran idea pedagògica havia continuat estenent-se en la clandestinitat.

Actualment existeixen més de 2.000 escoles d’educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d’educació infantil a més de 90 països, tant en les zones menys afavorides: Brasil, Equador, Colòmbia, Perú, com en els països mes desenvolupats: Suècia, EUA, Canadà i Austràlia. L’accés a aquestes escoles és lliure, ja que s’admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós.

​

A Espanya hi ha gairebé una vintena d’iniciatives Waldorf que formen part de l’ASSOCIACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS WALDORF D’ESPANYA. A Las Rozas de Madrid es troba l’Escola Lliure Micael, que compta amb una escola d’educació infantil, primària i secundària. Actualment està en execució el projecte de Batxillerat. Igualment a Aravaca (Madrid), a Bellaterra (Barcelona) i a Benidorm (Alacant) han començat noves escoles d’educació primària. A més, hi ha projectes per crear nous centres d’educació infantil i primària a Oviedo, Girona, València, La Corunya, Segòvia, Cadis, Màlaga, Granada… 

​

QUI ERA RUDOLF STEINER

​

Rudolf Steiner, de nacionalitat austríaca, va néixer a Doljnji Kraljevec (Croàcia, 1861) i va morir a Dornach (Suïssa, 1925). Es va doctorar en biologia, química i física a la Universitat de Viena. Als inicis de la seva carrera, va descobrir Goethe, del qual va esdevenir un gran especialista i de qui va coeditar les seves obres completes. Va estudiar també matemàtiques, filosofia, arquitectura i altres àmbits de les ciències i les arts. Els seus treballs de recerca li van confirmar les seves impressions envers la constant interacció entre el món material i l’espiritual. Va crear la Universitat Lliure de Ciència Espiritual Goetheanum, des d’on va dur a terme bona part de les seves recerques d’àmbit espiritual i va aprofundir cap a una comprensió espiritual de l’existència tot estudiant els fonaments de la ciència, l’art i la religió. Des d’aleshores, ininterrompudament hi acudeixen estudiants d’arreu del món atrets pels congressos, seminaris i tallers de diferents especialitats que hi tenen lloc anualment.

​

Rudolf Steiner va ser el creador de l’antroposofía, saviesa o coneixement de l’home; conscient que a partir del segle XX l’home modern necessita trobar una nova concepció del món i de sí mateix.

La llibertat és una condició bàsica per a l’existència d’una vida cultural creativa. Rudolf Steiner va treballar no solament en el camp educatiu i social, sinó també en l’agricultura, la pintura, la música i el cant i va crear l’art de la paraula i l’eurítmia o art del moviment. Va donar importants pautes per al desenvolupament de la medicina antroposòfica i la pedagogia curativa. A centreuropa existeixen clíniques de renom i centres d’educació especial així com laboratoris (Weleda, Ischia, Wala) amb una àmplia gamma de productes tant farmacèutics com dietètics. En ambdós tipus de centres treballen i acudeixen gran quantitat d’estudiants i metges interessats en conèixer aquesta nova orientació.

​

Rudolf Steiner va crear també el mètode d’agricultura biològic-dinàmica, que pretén que l’agricultor actual (d’antic tan lligat a la naturalesa) recobri la saviesa tradicional que abans el lligava a la terra que l’alimenta i que torni a ser aquell “camperol” coneixedor de les metamorfosis que regeixen el creixement de les espècies vegetals. És a dir, que l’agricultor recuperi conscientment el poder donar sentit a les funcions vitals, no passar per alt detalls com el flux de les estacions, les influències planetàries, conèixer “simpaties” o “antipaties” entre les llavors que sembra, etc. Aquest mètode, no va encaminat a duplicar la collita al preu que sigui; exigeix conèixer i respectar les lleis del món orgànic, el ritme dels seus camps i el temps que les seves llavors necessiten. Les paraules “cultiu” i “cultura” pertanyen a la mateixa família.

​

Per aprofundir en l’obra de Rudolf Steiner es poden dirigir a les següents editorials on són publicades en espanyol, portuguès i català molts dels seus nombrosos llibres i cicles de conferències. També s’hi pot trobar literatura d’altres autors sobre altres camps: agricultura biodinámica, pedagogia Waldorf, pedagogia curativa, medicina i teràpies antroposòfiques, sociologia, història, arquitectura i altres arts:

​

• Editorial Rudolf Steiner, Calle Guipúzcoa, 11, 1º Izqda., 28020 Madrid, España;www.editorialrudolfsteiner.com

• Quaderns Pau de Damasc, Apartat 95 – CP 08197 Valldoreix, Barcelona. E-Mail:cuadernos@paudedamasc.com –
  Web: www.paudedamasc.com

• Editorial Antroposófica, Cañada 220, Del Villa Obregón, 01900 México, D.F., México;

• Editorial Epidauro, Ramos Mejía 2615, AR 1609 Boulogne, Provincia de Buenos Aires, Argentina;

• Editorial Antroposófica Crisólogo, Larralde 2224, Capital Federal, AR 1429 Buenos Aires, Argentina;

• Editorial Antroposófica, Rua Sao Benedito 1325, Casa 45, Sao Paulo, Brasil;

​

Enlaces de interés:

​

Goetheanum Pedagogic Section (Suiza): https://www.goetheanum-paedagogik.ch/es/

Waldorf Resourcing: http://www.waldorf-resources.org/es/

Friends of WaldorfEducation: https://www.freunde-waldorf.de/es/

Bund der FreienWaldorfschulen: https://www.waldorfschule.de

European Council for Steiner Waldorf Education (ECSWE): https://ecswe.eu/

Association of Waldorf Schools of North America (AWSNA): https://www.waldorfeducation.org

Steiner Waldorf Schools Fellowship website (UK): https://www.steinerwaldorf.org

International Association for Steiner/Waldorf Early Childhood Education : https://www.iaswece.org

Alianza para la infancia: https://www.alianzainfancia.pangea.org