(CAT) Pegagogia Waldorf

Pegagogia Waldorf

 

La pedagogia Waldorf va néixer estretament lligada als destins i canvis del nostre segle. Poc després de la Primera Guerra Mundial (1919), entre convulsions socials i polítiques, Rudolf Steiner va rebre l’encàrrec de l’industrial Emil Molt d’organitzar i dirigir una escola lliure a Stuttgart per als fills i filles de tots els empleats de la seva fàbrica de cigarrets Waldorf. Rudolf Steiner va acceptar la invitació i va formar el primer grup de mestres del centre, dirigint durant cinc anys la nova escola, destinada a ser un model educatiu i social viu, segons la seva idea de la Triformació de l‘Organisme Social.

Segons ell, l’educació ha de dur-se a terme com un obrar artístic, en un ambient lliure i creador. El seu funcionament ha de basar-se en una amistosa col·laboració entre mestres i pares ja que els alumnes seran sempre el centre de tota l’activitat.

L’escola Waldorf és una escola del present i per al futur que es recolza en el desenvolupament evolutiu de l’infant, partint d’una herència cultural mil·lenària però sempre adaptant-se a les exigències de la vida moderna. És una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d’una contínua renovació de la societat. La idea d’utilitzar l’art d’educar com fonament d’una verdadera renovació social, és present sempre en la pedagogia Waldorf.

Els mestres eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements intel·lectius, artístics i pràctic-manuals. En les seves reunions setmanals de claustre sotmeten el seu treball a una profunda anàlisi en una permanent formació i renovació professional. Aquestes escoles, no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l’èmfasi de la individualitat.

El model de la primera Escola Waldorf de Stuttgart, creada el 1919, va trobar un ampli eco a Alemanya i als països veïns. Les jornades pedagògiques organitzades per Rudolf Steiner a partir de 1923 i les conferències que els seus mestres van anar donant, van tenir com a resultat l’aparició de moltes altres escoles a Holanda, Anglaterra, Suïssa i Alemanya. Amb la Segona Guerra Mundial van ser tancades totes les escoles, però el 1945 va poder constatar-se que aquesta gran idea pedagògica havia continuat estenent-se en la clandestinitat.


Actualment existeixen més de 2.000 escoles d’educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d’educació infantil a més de 90 països, tant en les zones menys afavorides: Brasil, Equador, Colòmbia, Perú, com en els països mes desenvolupats: Suècia, EUA, Canadà i Austràlia. L’accés a aquestes escoles és lliure, ja que s’admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós.

A Espanya hi ha gairebé una vintena d’iniciatives Waldorf que formen part de l’ASSOCIACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS WALDORF D’ESPANYA. A Las Rozas de Madrid es troba l’Escola Lliure Micael, que compta amb una escola d’educació infantil, primària i secundària. Actualment està en execució el projecte de Batxillerat. Igualment a Aravaca (Madrid), a Bellaterra (Barcelona) i a Benidorm (Alacant) han començat noves escoles d’educació primària. A més, hi ha projectes per crear nous centres d’educació infantil i primària a Oviedo, Girona, València, La Corunya, Segòvia, Cadis, Màlaga, Granada…

 
QUI ERA RUDOLF STEINER

Rudolf Steiner, de nacionalitat austríaca, va néixer a Doljnji Kraljevec (Croàcia, 1861) i va morir a Dornach (Suïssa, 1925). Es va doctorar en biologia, química i física a la Universitat de Viena. Als inicis de la seva carrera, va descobrir Goethe, del qual va esdevenir un gran especialista i de qui va coeditar les seves obres completes. Va estudiar també matemàtiques, filosofia, arquitectura i altres àmbits de les ciències i les arts. Els seus treballs de recerca li van confirmar les seves impressions envers la constant interacció entre el món material i l’espiritual. Va crear la Universitat Lliure de Ciència Espiritual Goetheanum, des d’on va dur a terme bona part de les seves recerques d’àmbit espiritual i va aprofundir cap a una comprensió espiritual de l’existència tot estudiant els fonaments de la ciència, l’art i la religió. Des d’aleshores, ininterrompudament hi acudeixen estudiants d’arreu del món atrets pels congressos, seminaris i tallers de diferents especialitats que hi tenen lloc anualment.

Rudolf Steiner va ser el creador de l’antroposofía, saviesa o coneixement de l’home; conscient que a partir del segle XX l’home modern necessita trobar una nova concepció del món i de sí mateix.

La llibertat és una condició bàsica per a l’existència d’una vida cultural creativa.
Rudolf Steiner va treballar no solament en el camp educatiu i social, sinó també en l’agricultura, la pintura, la música i el cant i va crear l’art de la paraula i l’eurítmia o art del moviment. Va donar importants pautes per al desenvolupament de la medicina antroposòfica i la pedagogia curativa. A centreuropa existeixen clíniques de renom i centres d’educació especial així com laboratoris (Weleda, Ischia, Wala) amb una àmplia gamma de productes tant farmacèutics com dietètics. En ambdós tipus de centres treballen i acudeixen gran quantitat d’estudiants i metges interessats en conèixer aquesta nova orientació.

 

Rudolf Steiner va crear també el mètode d’agricultura biològic-dinàmica, que pretén que l’agricultor actual (d’antic tan lligat a la naturalesa) recobri la saviesa tradicional que abans el lligava a la terra que l’alimenta i que torni a ser aquell “camperol” coneixedor de les metamorfosis que regeixen el creixement de les espècies vegetals. És a dir, que l’agricultor recuperi conscientment el poder donar sentit a les funcions vitals, no passar per alt detalls com el flux de les estacions, les influències planetàries, conèixer “simpaties” o “antipaties” entre les llavors que sembra, etc. Aquest mètode, no va encaminat a duplicar la collita al preu que sigui; exigeix conèixer i respectar les lleis del món orgànic, el ritme dels seus camps i el temps que les seves llavors necessiten. Les paraules “cultiu” i “cultura” pertanyen a la mateixa família.

 

Per aprofundir en l’obra de Rudolf Steiner es poden dirigir a les següents editorials on són publicades en espanyol, portuguès i català molts dels seus nombrosos llibres i cicles de conferències. També s’hi pot trobar literatura d’altres autors sobre altres camps: agricultura biodinámica, pedagogia Waldorf, pedagogia curativa, medicina i teràpies antroposòfiques, sociologia, història, arquitectura i altres arts:

  • Editorial Rudolf Steiner, Calle Guipúzcoa, 11, 1º Izqda., 28020 Madrid, España; www.editorialrudolfsteiner.com
  • Quaderns Pau de Damasc, Apartat 95 – CP 08197 Valldoreix, Barcelona. E-Mail: cuadernos@paudedamasc.com
    Web: www.paudedamasc.com
  • Editorial Antroposófica, Cañada 220, Del Villa Obregón, 01900 México, D.F., México;
  • Editorial Epidauro, Ramos Mejía 2615, AR 1609 Boulogne, Provincia de Buenos Aires, Argentina;
  • Editorial Antroposófica Crisólogo, Larralde 2224, Capital Federal, AR 1429 Buenos Aires, Argentina;
  • Editorial Antroposófica, Rua Sao Benedito 1325, Casa 45, Sao Paulo, Brasil;

subir